L’educació és un servei essencial?

Durant l’any 2019 i principis d’aquest 2020 a la nostra entitat participaven 417 persones repartides entre els 19 grups de l’Escola Popular d’educació contínua Martinet Solidari. Persones de 34 nacionalitats diferents amb una forta vinculació amb el barri Besòs-Maresme de la ciutat de Barcelona, barri on vam néixer i desenvolupem la nostra activitat educativa. 

Persones amb perfils diversos: una cinquantena aprenent a llegir i escriure, centenars que volen parlar català i castellà o persones grans que reivindiquen el seu dret a seguir aprenent participant de les classes d’informàtica, cultura o matemàtiques. Persones en ocasions invisibles, oblidades per l’administració, especialment les persones migrants que no troben aixopluc en l’educació formal i que depenen d’entitats amb recursos econòmics molt limitats, com la nostra, per aprendre eines bàsiques per tirar endavant com ho són el català o el castellà.

Aquest setembre ens havíem adaptat a tot allò que la nova normalitat i l’administració ens reclamava per ser segurs: reducció de ràtios, distància entre les persones a les classes, mascareta, ventilació constant… En certa manera més mesures que altres serveis educatius que avui segueixen en funcionament. Però no ha estat suficient; les dificultats i incerteses amb què començàvem la setmana passada han desembocat aquesta en l’aturada de les activitats, en principis per només quinze dies.

Nosaltres parem, però s’aturen les desigualtats educatives entre persones adultes? S’aturen els tràmits per a les persones migrants que estaven amb nosaltres aprenent català, castellà o directament a llegir i a escriure? S’atura la soledat de les persones grans que trobaven a classe un dels pocs moments de socialització diaris?

No ens podem permetre una aturada perllongada de les nostres activitats. Les persones que formen part de Martinet Solidari no s’ho poden permetre. Normalitzar que l’educació de persones adultes amb mirada comunitària no és un servei essencial normalitza el creixement de les desigualtats, normalitza la desprotecció de les persones migrants davant els tràmits d’estrangeria que no s’aturen o normalitza que preservar també la salut mental de les persones grans no és essencial.

Nosaltres ens reinventarem de nou, aprofitant aquests quinze dies per cercar fórmules imaginatives per mantenir el fil educatiu al barri. Demanem però a les administracions que posin els recursos necessaris per garantir que les entitats que ens dediquem a l’educació de persones adultes també siguem considerades un servei essencial. L’educació que no es garanteix per a totes les persones no és un dret, és un privilegi.  

Martinet Solidari

Barcelona, 27 d’octubre de 2020